Pandora sorgeix com a conseqüència del càstig de Zeus a Prometeu, qui va gosar enganyar-lo per ajudar els homes. Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li fessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. Zeus també li va donar una capsa per a Prometeu, tot dient-li que era plena de tresors.
Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la capsa.
Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà fins que es van casar. Li va prohibir que obrís la capsa divina seguint els consells de Prometeu. Pandora, però, era molt tafanera i un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la capsa.
De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança és l'últim que perd l'home. Els mals que van eixir de la capsa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.
D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta d'obrir la capsa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.
Una segona interpretació, més d'acord amb el significat del nom, sosté que la capsa contenia justament tots els béns per a la humanitat i que en obrir-la aquests van volar, tornant amb els déus. Només l'esperança va romandre al costat dels humans (la divinitat no la necessita). En ambdós casos l'obertura de la capsa suposa la fi definitiva de l'edat d'or humana.
A partir d'aquest conegut mite, donem nom al nostre espai al món de blogger. Necessitem l'esperança per seguir endavant. Tots i totes som resilients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada