La resiliència és la capacitat de resistir i de superar els obstacles. És la capacitat de la que disposem amb la qual es construeixen futurs possibles sobre l'esperança humana i l'assoliment de la felicitat davant els patiments, els traumes i el dolor viscut. Segons la RAE, la resiliència és entesa com la capacitat humana d'assumir amb flexibilitat situacions límit i sobreposar-se a aquestes.
D'aquesta manera, la resiliència és el procés d'adaptar-se bé a l'adversitat, a un trauma, tragèdia, amenaça o fonts de tensió significatives, com problemes familiars o de relacions personals, problemes greus de salut o situacions d'estres degut al treball o per raons econòmiques.
Ser resilient no vol dir que la persona no experimenti dificultats. El dolor emocional i la tristesa són comuns en les persones que han patit grans adversitats o traumes en les seves vides. De fet, el camí de la resiliència probablement està ple d'obstacles que afecten el nostre estat emocional.
Així doncs, no és una característica que la gent té o no té. Inclou conductes, pensaments i accions que poden ser adquirides i desenvolupades per qualsevol persona.
El discurs resilient intenta explicar què és el que permet que una persona es recuperi davant l'adversitat mentre que altres es veuran envaïdes per sentiments de desesperança i abandonament.
La resiliència té per objectiu permetre desenvolupar aquelles capacitats i habilitats que la puguin catapultar cap a la seva transformació.
Aquest terme té un seguit de pilars individuals, entre els quals hi ha:
- La confiança, que és la base dels altres pilars i la clau principal per promoure la resiliència.
- L'autoestima, que és el fruit de l'acció i la cura de les persones que són significatives per permetre la superació de les adversitats.
- La introspecció, és a dir, l'art de preguntar-se, de conversar amb un mateix i de donar-se una resposta honesta.
- La independència, entesa com el fet de saber fixar límits entre un mateix i el medi amb problemes. També fa referència a la capacitat de mantenir la distància emocional i física.
- La capacitat de relacionar-se, es tracta de l'habilitat d'establir vincles amb d'altres persones. També consisteix a equilibrar-se la necessitat d'afecte amb l'actitud de donar-se als altres.
- La iniciativa, entesa com el gaudir d'exigir-se i de posar-se a prova amb tasques accessibles.
- L'humor, que possibilita trobar el bell punt mig entre la tragèdia i la comèdia.
- La creativitat, vista com la capacitat de poder obrir la ment cap a noves possibilitats.
- La moralitat, entesa com el desig de voler el benestar de tots els éssers humans i la capacitat de comprometre's amb aquest valor.
- La capacitat de pensament crític, entès com la comprensió del principi que ens diu que tot pot ser d'una altra manera. Contra qualsevol pensament únic de qualsevol mena.
És important dir que la resiliència no depèn d'un únic factor, sinó d'una combinació d'aquests.
Alguns dels factors associats a la resiliència són:
- Tenir relacions d'afecte i de suport dins i fora de la família.
- Fer plans realistes i seguir els passos necessaris per fer-ho possible.
- Tenir una visió positiva d'un/a mateix/a, (confiança en les seves fortaleses i en les seves habilitats).
- Tenir destreses en la comunicació referent a la gestió i resolució de problemes.
- Saber controlar l'impuls dels sentiments.
A més d'entendre la resiliència des d'una perspectiva individual, també es pot entendre des d'un punt de vista col·lectiu, per exemple en la unitat familiar.
La família resilient és aquella que possibilita a cadascun dels seus membres la capacitat de continuar creixent davant les adversitats i, tot i així, mantenir una coherència en la seva supervivència com a unitat. La família resilient és aquella que aconsegueix entendre els esdeveniments de la vida com a part d'un procés continu i constructiu de pertorbacions i consolidacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada